1. |
Introspecció Onírica
04:25
|
|||
Vergonya, primera capa que cal travessar
per a veure’s a un mateix de veritat.
Mentre respiri, el meu alè farà
Sonar ampolles buides que demanen un rescat
El silenci s’omplirà de cançons inexistents
De brillants alegries sorgides del temps...
Incòmode, viatjo en vaixells de paper
enfonsats en silencis, d’adeus i benvingudes
I finestres tancades des d’on mirar el mar,
La metàfora sinistre de la mort.
Crearé la cançó del univers,
la cançó d’aquell nen que vol empendre el vol
Faré la cançó del somniador
Només per somriure i per perdre la por...
|
||||
2. |
Forat Negre
03:53
|
|||
LA LLUNA VESTEIX DE DOL,
EL SOL PER FI S’HA FOS I LES ESTRELLES PLOREN METEORITS…
CALAMARS INVERTEBRATS,
TRENQUEN L’ALBA, PERÒ ÉS LA REALITAT QUI ENS HA ATACAT:
EL PARE DIU QUE CALLIS…
LA MARE QUE NO EMBRUTIS…
I LA GENT NO VA A LA PLATJA
PERQUÈ EL SOL… EL SOL S’HA FOS!
EL CEL JA NO TÉ COLOR…
ELS ARBRES MOREN SENSE ENTENDRE LES BANDERES DELS BALCONS…
I AQUÍ JA NO HI VIU L’AMOR
EL FORAT NEGRE ENS ENVAEIX I ENS HA MENJAT ELS CORS… PERQUÈ
EL PARE DIU QUE CALLIS…
LA MARE QUE NO EMBRUTIS…
I LA GENT NO VA A LA PLATJA
PERQUÈ EL SOL, EL SOL S’HA FOS!
ENS ARROSSEGA L’ESPERANÇA DINS EL FORAT NEGRE
I ENS ARROSSEGA L’ESPERANÇA FINS ENTENDRE L’AMENAÇA…
I ENS ESPANTA….
EL PARE DIU QUE CALLIS…
LA MARE QUE NO EMBRUTIS…
I LA GENT NO VA A LA PLATJA
PERQUÈ EL SOL… EL SOL S’HA FOS!
|
||||
3. |
El Don
04:48
|
|||
VISTEME, HOY SERÉ TU VICIO, CONTROLAME, O NO ME MIRES
HOY EL VIENTO YA DESCANSA, HOY LAS LETRAS DEJAN MARCA
HAY MOMENTOS QUE REVIVO, Y LOS MUERTOS ME RECUERDAN
QUE LA NOCHE NO ME ESPERA Y MAÑANA HAY OTRA ESCENA…
Y YA… NO ESCUCHO EL DON
Y EL DON ES LA MISIÓN….
Y YA… SE FUÉ EL VALOR
SINCERA MI PRISIÓN!
GRAVEMENTE, EL JUEGO ME RECLAMA, FÁCILMENTE, LA GENTE SE APASIONA
HAY CANCIONES QUE SALEN SOLAS, HAY MIRADAS QUE VIVEN SORDAS
HAY MOMENTOS QUE REVIVO, Y LA SANGRE ME RECUERDA
QUE LA NOCHE NO ME ESPERA, Y MAÑANA HAY OTRA ESCENA…
Y YA… NO ESCUCHO EL DON
Y EL DON ES LA MISIÓN
Y YA… SE FUÉ EL VALOR
SINCERA MI PRISIÓN!
Y CANTAR….
Y VOLAR…
Y SOÑAR…
|
||||
4. |
Tormenta
05:03
|
|||
Visto, me acuerdo de ti, No existen dias malos
ni años perdidos..
Visto, me acuerdo de ti, No existen dias malos
ni años perdidos
visto, no hay medias verdades, ni eternas mentiras
que te hagan volver...
de esta tormenta
vivimos la inocencia del no ser
cantamos la canción del soñador
corrimos por el cielo con valor
pero un día la tormenta tuvo que volver
visto, no vuelvo a dormir, me visten las hormigas
y hablan por mi
visto no hay medias verdades, ni eternas mentiras
que te hagan volver...
de esta tormenta.
vivimos la inocencia del no ser
cantamos la canción del soñador
corrimos por el cielo con valor
pero un día la tormenta tuvo que volver
tuvo que volver y volver volver volver...
|
||||
5. |
Mentides de Paper
06:28
|
|||
Va enganyar les Ovelles, amb un conte per a nens
Ens va mostrar l’infinit quan tot estava advers
i va tombar el got! I va plorar sol!
Va nèixer un estel, i va salvar al món
Va morir en el cel
Un amor que no havia entès
i recorda aquella mel
amb mentides de paper
Vestida de profeta, ens va mostrar el camí
La vam creure amb ceguesa, quan tot estava advers
I Vam tombar el Got! I Vam plorar sols!
i vam matar l’estel, i el món no va dir res…
Va morir en el cel
Un amor que no havia entès
i recorda aquella mel
amb mentides de paper
somia fites que no enten… Diu paraules que no sent…
Ignora l’existència i s’enfonsa la paciència.
|
||||
6. |
Nas de Cartró
06:12
|
|||
COM UN BOIG, CORRENT AMUNT I AVALL
ES DESPERTA I VIU COM TOTHOM
AMB ELS PEUS BRUTS, I EL COR FORT
CABELLS DE COLORS, PINTURES I TRAÏCIONS....
LA SEVA ASTUCIA EL VA FER LLIURE…
EL SEU SENTIT ÉS REBEL
I ELL LI CANTA, A UN ASTRONAUTA
LA CANÇÓ DEL SOMIADOR…
RIURE SEMPRE ES MILLOR
AMB UN NAS DE CARTRÓ
EN UN MÓN MERAVELLÓS
AMB UN NAS DE CARTRÓ…
LLUITANT CONTRA LLEONS, CARMELS I BASTONS
XOP I MALAURAT, BUSCA-RAONS!
I ELL LI CANTA, A UN ASTRONAUTA
LA CANÇÓ DEL SOMIADOR…
RIURE SEMPRE ES MILLOR
AMB UN NAS DE CARTRÓ
EN UN MÓN MERAVELLÓS
AMB UN NAS DE CARTRÓ
LLUITANT CONTRA LLEONS, CARAMELS I BASTONS,
XOP I MALAURAT, BUSCA-RAONS!
I ELL LI CANTA A UN ASTRONAUTA
LA CANÇÓ DEL SOMIADOR…
|
||||
7. |
||||
Extensión de mi mente
Es un recuerdo sin entrañas
Dimensiones no existentes
Son Abstracciones tan extrañas
La Distracción del desarrollo
Es Una estrella en el vacío
Si me ausento de mi mente
yo te habito inexistente
te imagino aunque no existas
veo que me miras
y aspiro tus recuerdos
Te imagino aunque no existas
Pienso que me excitas
Y busco en tus enredos
Y te imagino aunque no existas
Veo que me miras
Y adoro tus recuerdos
Te imagino aunque no existas..
Y cabalgaba entre las altas hierbas que olían a verde, naranja y amarillo, y del aire colorido crecían alas de mi espalda y ascendía, y volaba como un pterodáctilo, pero con patas de gominola y me comía los pies.
Sigo sin volver al alba
Como y duermo en tus confines
Vuelo libre sin raíces
cada vez que no te veo
te imagino aunque no existas
veo que me miras
y aspiro tus recuerdos
Te imagino aunque no existas
Pienso que me excitas
Y busco en tus enredos
Y te imagino aunque no existas
Veo que me miras
Y adoro tus recuerdos
Te imagino aunque no existas..
Después desperté sobre una estrella solitaria y le hablé y resultó ser un huevo galáctico, del que salió un nuevo universo y yo me reía… Me reía de mirar atrás a millones de años luz invertidos y ver mi futuro de una dimensión diferente y comprender que me había convertido en realidad en un universo infinito y sentirme lleno y vacío al mismo tiempo.
|
||||
8. |
Carta al Temps
04:43
|
|||
Estimat Temps,
Ja no t’enyoro, ja no ets relatiu ni important…
Et deus preguntar per mi i la meva felicitat, te’n recordes quan et vaig demanar una pausa i vas seguir endavant imparable?
Estimat Temps, haig de dir-te que fa un temps que ja ets temps passat… La nostre relació no tenia sentit i és per això que he marxat…
Perdona’m... per no voler passar més temps amb tu Temps… no és per por a les arrugues de la veritat, és per l’amor, és per cantar, és per plorar, però sobretot és per somniar… i si, aquí puc somniar… i somnio que faig riure les estrelles i elles em canten cançons…
Estimat Temps, ja no t’enyoro, des d’aquí veig com gires sense mi i jo somnio i canto sense tu… Sense passat ni present ni futur… només somniant que faig cançons…
Adéu estimat Temps, si un dia et pares, allà em trobaràs.
|
||||
9. |
La cançó del somniador
05:32
|
|||
Diu que hi havia un nen petit
i que tothom se’n reia d’ell
feia sempre el que volia
sense pares ni regles ni tonteries...
Diu que hi havia un nen petit
que volia ser un astronauta
volar per l’espai, conèixer altres mons
i dormir sota la lluna...
És la cançó de l’univers
la cançó d’aquell nen que somiava despert
És la cançó del somniador
només un somriure i va perdre la por
Diu que aquell nen va fer-se una nau
i que tothom se’n reia d’ell
Ampolles de plàstic i un casc de cartró
caixes pintades de tots colors
va marxar lluny, va alçar el vol
va deixar enrere tot el seu món
va entendre que els somnis
no són irreals, volia volar, volia somniar.
És la cançó de l’univers
la cançó d’aquell nen que somiava despert
És la cançó del somniador
només un somriure i va perdre la por
...i ell li canta
la cançó del somniador...
Diu que hi havia un nen petit
que volia ser un astronauta
volar per l’espai, conèixer altres mons
i dormir sota la lluna...
|
Primo Zon Carme, Spain
Primo Zon es el proyecto en solitario de Dani Garcia, vocalista de bandas como ABONO PA LA TIERRA, DELAY LAMA, NOT US... Canciones escritas a partir de emociones y vivencias personales, usando de telón el rock, el pop, el noise, el grunge y la psicodélia . En 2015 lanza su primer álbum "[Invierno]", en 2017 el segundo 'Astronauta'. ... more
Streaming and Download help
If you like Astronauta, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp